Les Garrigues i voltants

Les Garrigues, amb 20.350 habitants (2008) i una extensió de 799’71 km2, limiten al nord amb el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sud amb el Priorat ia l’est amb la Conca de Barberà, mentre que la comarca tarragonina de la Ribera d’Ebre delimita les terres de l’oest. A més dels límits geogràfics, és la mateixa terra de les Garrigues la que estableix les diferències.

El paisatge perfila oliveres i ametllers per tota la comarca, caracteritzada per un terreny sec excepte en zones molt concretes.

L’olivera és el cultiu més extens de la comarca, la varietat d’olivera típica és l’arbequina i la seva oliva, petita, rodona i tibant, produeix un oli sense gran acidesa, considerat el millor pels entesos.

Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs i una part de Castelldans configuren un espai que, gràcies a les aigües del canal d’Urgell, permet el conreu d’alfals, blat de moro i, sobretot, fruiters. D’altra banda, l’Albi, Cervià, l’Espluga Calba, Fulleda, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, el Vilosell i Vinaixa també produeixen raïm destinat a la fabricació de cava.

El Set, el riu més important de la comarca, neix al cor de la serra de la Llena, però el clima àrid i continental fa que la major part de l’any estigui sec, i circula, quan porta aigua, pel Vilosell, la Pobla de Cérvoles, l’Albi, Cervià, l’Albagés i el Cogul. La pedra també té un espai important dins el llegat cultural de la comarca. Les construccions de pedra seca són principalment antigues cabanes de volta, receptacles d’aigua, els marges i els recers, que es construeixen exclusivament amb pedra (sense utilitzar cap tipus de subjecció entre les diferents peces) i que queden perfectament integrades en el paisatge garriguenc.